Primeres Notícies La primera notícia que tenim de l'activitat d'Òmnium Cultural a Tarragona és una carta de qui en seria primer president, Josep Anton Baixeras, adreçada a la seu central a Barcelona i datada el 30 d'octubre de 1968. Recordem que Òmnium Cultural s'havia fundat set anys abans a Barcelona i que en aquell moment els pocs socis tarragonins que en formaven part no estaven constituïts en delegació. A la carta s'informa de la preparació d'una reunió de socis, que hauria de desenvolupar-se al local del Club de Joves, situat llavors a la Baixada de la Peixateria. Òmnium Cultural de Barcelona va enviar-hi com a coordinador Frederic Roda, conegut director teatral. Dos anys més tard, el 1970, el nombre de socis era d'onze.
Fundació
El 24 d'abril de 1971 un grup de socis, en qualitat de promotors, es dirigien a Òmnium Cultural per tal de constituir-se formalment en delegació territorial. El secretari general de l'entitat a Barcelona, Joan Baptista Cendrós, es desplaçà a Tarragona, per tal de concretar-ne l'organització, i l'11 de maig de 1971, l'entitat acordava la creació de la delegació. L'àrea geogràfica d'actuació abraçava els termes d'Altafulla, el Catllar, Constantí, els Pallaresos, Perafort, la Riera, Tarragona, Torredembarra i Vila-seca de Solcina. La junta provisional era formada pels mateixos promotors i presidida per Josep Anton Baixeras. Destaquem com a membres més entusiastes en la creació i primeres accions de la delegació Gabriel Xammar, el notari Puig Salellas, Josep Sendra, Artur Bladé, M. Cuspinera, Ramon Marrugat i el mateix Baixeras, entre altres.
Durant el 1971 es va contractar un local provisional, per 10.000 ptes. anuals, als pares Caputxins, al número 103 de la llavors avinguda Comte de Vallellano. Es tractava d'un local molt petit, que només permetia la instal·lació d'una secretaria. Com a sala d'actes i reunions era usada la sala d'exposicions de la Llibreria de la Rambla, entitat, d'altra banda, molt compromesa en activitats catalanes i progressistes.
De 1971 prové el primer ajut que va concedir l'entitat. Es tractava d'una subvenció de 3.000 ptes. al Centre Cultural de Torreforta, la meitat en metàl·lic i l'altra meitat en llibres per a la seva biblioteca. Hi havia en estudi la substitució d'aquest ajut per l'organització de classe de català.
L'entitat ja col·laborava llavors en un programa setmanal a Ràdio Tarragona que consistia en un comentari del president Baixeras i en anuncis de cursos de català per correspondència. També hi havia contactes amb altres entitats ciutadanes del moment: a banda de la Llibreria de la Rambla, el Club de Joves i el Casal Tarragoní.
L'1 de desembre de 1971 se celebrava la primera assemblea de socis. N'hi assistiren setanta-dos. L'assemblea va aprovar la gestió de la junta provisional, la qual va passar a ser definitiva.
Les seus
Ja hem dit que la delegació es va estatjar els primers anys a Vallellano, 103. El gener de 1976 es va traslladar a un local de la Cooperativa Obrera, al carrer Fortuny, 23. L'augment en el nombre d'activitats i especialment el fet d'haver de fer classes de català a adults determinar el trasllat a l'actual seu, carrer d'Apocada, 3, el novembre de 1978.
Els socis
Disposem del nombre de socis de diversos anys. Com es pot comprovar s'ha mantingut estable al llarg del temps.
Nit de Santa Llúcia1970: 11
1977: 436
1978: 444
1979: 477
1980: 527
1981: 692
1982: 713
1994: 507
1995: 504
1996: 499El 13 de desembre de 1972, Tarragona va ser la seu de la Nit de Santa Llúcia, que organitza cada any Òmnium Cultural. La naixent delegació hi va tenir un paper important en el seu desenvolupament. Per primera vegada es celebrava fora de Barcelona. El actes organitzats incloïen una exposició del llegat Josep Gramunt, al Pretori; un altre exposició sobre Materials per a una història de la premsa de Tarragona, al Museu Arqueològic; una lectura de poessia, a la Llibreria de la Rambla, amb Joan Oliver i Francesc Vallverdú; i la Nit Literària, a l'Hotel Imperial Tarraco, on foren lliurats els premis Sant Jordi (Avel·lí Artís-Gener), Carles Riba (Xavier Bru de Sala), Victor Català (Josep Albanell) i Josep Maria Folch i Torres (Maria Lluïsa Solà).
Ensenyament del Català
Durant anys, Òmnium Cultural va assolir el paper de substituir l'acció de les institucions públiques pel que fa a l'ensenyament del català. És per això que els primers temps de l'entitat estan caracteritzats per una labor d'impuls, preparació, seguiment i subvenció de classes en català a les escoles, aviat amb l'ajut dels ajuntaments que en subvencionaven el professorat i el material. La posterior assumpció d'aquesta responsabilitat per part de la Generalitat de Catalunya no ens ha de fer oblidar la tasca d'aquells anys, més que meritòria, de fer arribar la nostra llengua als escolars en unes condicions molt més modestes que les actuals.
En el camp de l'ensenyament per adults, fins a la creació del Centre de Normalització Lingüística, el 1989, Òmnium Cultural va ser l'encarregada de portar el pes de l'organització de cursos de llengua i cultura catalanes. Les primeres classes en català van ser obra bàsicament d'Artur Bladé i M. Cuspinera. Aquesta tasca d'ensenyament de la llengua se segueix exercint actualment, en totes les seves modalitats (graus de coneixement de la llengua, cursos intensius, cursos de cultura, etc.), sempre amb notable èxit d'inscripcions. Disposem de les dades de 1977 (200 alumnes), 1979 (250 alumnes), 1981 (9 cursos i 400 alumnes), 1984 (13 cursos i 700 alumnes), 1985 (14 cursos i 600 alumnes) i 1987 (15 cursos i 400 alumnes).
Altres activitats relacionades amb l'ensenyament del català i la normalització lingüística han estat, d'entre moltes:
Presència als mitjans de comunicació- classes de gramàtica per correspondència (correció d'exercicis)
- assessorament lingüístic i legal
- correcció i traducció de textos
- informació sobre escoles d'estiu i cursets diversos
- edició i difusió d'adhesius
- campanyes de recollida de signatures (NIF en català, català al món de la sanitat,...)
- adhesió a campanyes organitzades per altres entitats
- ajuts i subvencions a activitats culturals (concursos literaris escolars, etc.)El 1978 s'inicia una col.laboració al setmanari de repartiment gratuït Claxon que consistia en un recull de totes les activitats culturals de la comarca previstes per a cada setmana. Era una forma de ser present, d'alguna manera, a totes les cases i de fer arribar a tots els ciutadans tant les activitats pròpies d'Òmnium com de la resta d'activitats ciutadanes. D'aquesta manera, la delegació feia una vegada més una labor de substitució. La progressiva normalització de les institucions faria que, amb els anys cessés aquella iniciativa.
La presència de la entitat a la vida ciutadana es va fer palesa també a les zones radiofòniques, amb els espais El dit a la llaga, de Ràdio Tarragona (1977); El Balcó, també a Ràdio Tarragona, de 1981 a 1984, un espai d'entrevistes col.laboracions literàries i lliçons de catalá; i, finalment, la col.laboració Qui té llengua a Roma va, dins l'espai Mainada, a Cadena 13 (1984).
